Continuació

elements ibers, sorotàptics, celtes, llatins (els més abundants), visigòtics, francs, occitans, sense oblidar l’enorme quantitat de noms, tant personals com de poblacions de Catalunya de procedència àrab. Sí, àrab o arabitzada! Em refereixo a tot el territori que al sud de les valls pirinenques més altes s’estén per l’oest a partir aproximadament de la línia Llobregat Cardener, i també el meridional des del Garraf, inclòs aquest nom.

Volem prescindir d’ells?

Només els ignorants fanatitzats pels alarits dels energúmens predicadors de l’odi i el racisme, poden decantar-se per seguir les consignes d’aquests.   

       

Si estimem de debò el nostre país, la seva llibertat, la seva llengua i cultura, i la pau entre tots, ens hem d’oposar fermament, amb constància i sense desànim, a totes les propostes d’odi, de menyspreu, d’exclusió.

Si anhelem la independència de Catalunya, no serà anant darrere dels xenòfobs i els seus seguidors que l’aconseguirem.  

ODI, RACISME, VIOLÈNCIA

ODI, RACISME, VIOLÈNCIA

Existeixen persones que, per la raó que sigui, estan inclinades a l’odi. La majoria no són és així, perquè l’odi no és connatural a les persones, com l’egoisme o l’amor, que sí que ho són, però en aquelles els brolla amb gran facilitat, i solen dirigir el seu odi contra grups particulars. Gitanos, musulmans, negres, sudamericans … O catalans.

Els catalans som víctimes sovint d’aquest odi i això ens hauria de fer reflexionar molt, en especial ho haurien de fer aquells individus que inciten a l’odi o que es deixen  arrossegar pels seus incitadors. Desfermant l’odi l’única cosa que arreplegarem és més odi,  però contra nosaltres. I com acaba l’odi sense fre? L’Alemanya de Hitler és una prova ben clara de l’autodestrucció a què el seguiment incondicional per part de gairebé la majoria d’alemanys de les prèdiques racistes, plenes d’odi contra jueus i no aris, va portar el país a la desfeta total, després d’haver actuat amb una crueltat il.limitada.

Iugoslàvia, Ruanda, i tants altres llocs, en són exemples més recents, tremendament sagnants. Volem seguir les seves petjades?

Entre els caps dels grups racistes i entre els seus votants hi trobem tan congnoms ben catalans com d’altres que clarament corresponen a persones que, sigui ben recentment, sigui més enrere, van arribar a Catalunya. Que no ho saben, aquesta gent, que els catalans som un poble mestís, barreja de moltes procedències, i que això constitueix la nostra força, la força d’un poble amb  sang sempre renovada i una cultura sempre viva i enriquida amb noves aportacions?

Que grups racistes hagin entrat en molts ajuntaments ens ha de dur als amants de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, a augmentar la  nostra atenció, a omplir-nos d’esperit ben democràtic i ple de coneixement, fins i tot de saviesa, i a no desaprofitar cap ocasió per parlar a favor de tot el que és autènticament humanístic, i a demostrar que l’actitud i comportament racistes són una bogeria que hem d’evitar, tant per raons humanes com simplement egoistes, per la destrucció a què ens podria portar.

Catalunya ha sobreviscut perquè ha sabut integrar tota mena d’aportacions, sense forçar ningú. Pensem tan sols en un sol fet: la nostra llengua. Ens pensem que ens la vam inventar de cop i volta? Si consultem els filòlegs ens diran que en ella trobem elem