LA JUSTÍCIA

LA TORNA

Benet XVI va venir a Barcelona, i tothom va parlar del gran èxit que la seva visita va representar per a la ciutat i per a Catalunya.

Diuen que el mèrit de la seva vinguda es deu al Bisbe Lluís Martínez Sistach i es comenta que el va ajudar moltíssim el Cardenal Bertone (en desconec el càrrec efectiu, perquè això de Cardenal no ho trobo en cap text bíblic). Es comenta que van ser companys d’estudi a Roma, i que sempre han mantingut una molt bona amistat.

Sigui com sigui, la tan celebrada visita havia de tenir un preu i no quedar tot en simples paraules d’agraïment i d’exaltació de Barcelona.

I el preu, la torna, és ben clar:

Tots els bisbes de Catalunya (es fa difícil anomenar-los bisbes catalans), han signat un document, a petició del Nunci del Vaticà (i així queda clar que el  país dels bisbes d’aquí no és Catalunya sinó el Vaticà, i el seu cap d’estat Benet XVI), en el qual declaren, amb referència a certes obres d’art conservades al museu de Lleida,  que “és la comunió eclesial entre els deixebles de Crist el bé més gran a preservar i cultivar i, per tant, demanen que es puguin complir les decisions emanades de la Santa Seu sobre aquests béns eclesiàstics”.

Jo em pensava que el bé cristià màxim (abans que el simplement eclesial)era l’amor a tots, cristians i no cristians, aquell amor que és lligam d’unitat entre tots els homes i dones de la Terra, i que porta directament a la justícia, que consisteix a donar a cadascú allò que és seu. Estan segurs el Vaticà i els bisbes d’aquí que el seu legítim propietari és la diòcesi de Barbastre? Han revisat els títols d’adquisició d’aquests béns?  

Han escoltat la Justícia o bé els interessos particulars dels qui potser pensen que aquestes peces els comportarà uns bons ingressos econòmics? Tractant-se de l’0pus és fàcil sospitar.

I per cert, si la Justícia ens mana enviar cada cosa al seu lloc de procedència, sigui quin sigui el mitjà que va servir per obtenir-les, podem estar segurs que l’immens museu vaticà no té força coses a retornar? O  només ho ha de fer Catalunya, després d’haver-los adquirir honestament i d’haver-los salvat de les mans dels qui van espoliar tantes esglésies aragoneses, amb el beneplàcit dels seus capellans?

Que  el Vaticà doni exemple en tota la seva actuació de seguiment de Jesús i no pas d’ intrigues de caire polític, i potser així l’Església apareixeria com a més evangèlica, que això sí que és “el bé ‘eclesial’ més gran a preservar i cultivar”.