L’OCELL FERIT
El poeta occità alvernyés Francis Courchinous, al darrer quart del segle XIX, en un dels seus poemes s’indignava amb un nen que havia martiritzat un ocell. Acabava la composició dient-li:
“Despatchio-te de veni bel!
Sonnès que les oucels, enquerro,
Sonnoras les omes, borrel!”
“Corre a fer-te gran!
Encara només martiritzes ocells,
Més tard martiritzaràs homes, botxi!”
Sembla a primera vista que la sensibiltiat tan aguda pròpia d’un poeta, i que a més a més era capellà, exageri quan afirma que martiritzant de petit un ocell de gran ho farà amb homes, mereixent el qualificatiu de botxí.
Tanmateix, aquests dies ha estat recordada la sinistra figura d’Eichmann, l’home directament responsable de l’extermini de milions de jueus.
Matava o feria ocells, de petit? No ho sabem. El que sí podem dir, amb la filòsofa jueva Hanna Arendt, que aquell home era mediocre, insignificant, i la seva actuació un exemple clar del que ella anomenava la ‘banalitat del mal’. No cal ser un pervertit, un degenerat en la vida normal, i fins i tot es pot ser un bon marit o un bon pare de família, per a arribar a cometre les accions més bàrbares, més cruels, més ignominioses. Només cal la indiferència envers el dolor dels altres. La manca de la sensibilitat del poeta alvernyés, tot i que no sigui tan extremada.
La norma de conducta que tots portem dins des que naixem i que ens diu:
“no facis als altres allò que no vols que els altres et facin”,
no sabem, o no volem aplicar-la als altres, o la ignorem conscientment o inconscient i en prescindim quan es tracta de relacionar-nos amb altres persones.
Algun cosa va malament en l’educació, i no tan sols a l’escola, sinó més aviat a casa. Bé estar estimular els infants a estudiar amb interès i fins i tot amb esforç, a practicar esports en equip i a intentar guanyar, tant fent-ho bé individualment com facilitant que els companys ho facin també, però sense oblidar l’essencial de la formació de la persona: ensenyar als nens des de ben petits que naixem per a la felicitat, que demana llibertat, igualtat i fraternitat entre tots i per a tots. Només així els assegurarem la pau, interior i exterior, la possibilitat de desenvolupar totes les seves potencialitats, i de viure amb alegria i fins i tot d’assolir la felicitat.
