ALTRE COP EL FEUDALISME?
L’historiador francés Pierre Bonnassie,
al seu llibre ‘Catalunya mil anys enrere (Segles X-XI)’, explica que la pagesia
catalana d’aquella época era a lliure. Els Pirineus eren un formiguer de gent,
i molts en marxaven perquè no hi havia bestiar i prats per a tothom. Se
n’anaven a ‘la frontera’, que era la vasta zona despoblada que existía entre
els cristians, sobretot ramaders, al
nord, i els musulmans, principalment agricultors, al sud de la gran serralada..
Era una zona perillosa, perquè de tant
en tant els dels nord o els del sud la travessaven armats i a cavall per atacar
els de l’altre costat per robar-los béns o fer captius, pels que es podien
cobrar bons rescats.
Tanmateix, l’excés de població del
Pirineu obligava els més pobres a fugir cap a ‘la frontera’. Ho feien amb res
més que la dona i les mans, amb les que molts esgarrapaven la terra (així
llauraven), i hi plantaven el que podien. Quan un cert gruix de població
s’havia assentat més o menys precàriament en un lloc, els nobles, els poderosos
del nord, hi bastien un castell, que
servia de protecció per als pagesos. Fins que la noblesa s’ho va voler
cobrar. Durant el segle XI van sotmetre la pagesia de la Catalunya Vella (la
zona compresa entre l’Albera al nord i
el Garraf al sud, i l’altiplà central per l’oest), al sistema feudal.
Banquers, magnats de les grans
indústries i els grans especuladors, están sotmetent el poble a una nova
servitud, a una nova pobresa. Els partits polítics són els mercenaris a sou
d’aquells per mantenir el poble sotmès.
No hi ha manera de sortir-se’n? En
l’actualitat molts nois i noies tenen una cultura d’un nivell màxim, impensable
uns anys enrere, tot i que molts es trobin en atur. La cultura, el coneixement,
acompanyant la intel.ligència, poden ser els instruments adequats per combatre
la nova feudalització. Cal evitar que el jovent es desmoralitzi i ajudar-lo a
mantenir la confiança en la seva capacitat. Per molt forta que sigui
l’embestida de l’ultracapitalisme salvatge, ells tenen el futur a favor seu, i
el poden construir d’acord amb els seus desigs més legítims, més d’acord amb
l’anhel de llibertat, d’igualtat i de fraternitat. No els tallem les ales,
abandonem la queixa perpètua, encoratgem-nos, que és la millor manera de
sembrar coratge, aplaudim la seva ànsia de llibertat personal i que vegin amb
la nostra actitud que la llibertat personal i la realització humana plena van
lligades estretament a la unió sòlida amb tots els qui participen del mateix
anhel i de les mateixes il.l.lusions.
La
joventut, els joves, són l’única força que pot fer que el plor pel poble s’estronqui
i cessi per sempre, convertint-se en alegría perdurable. El concepte luterà que
pel dolor ens arriba la redempció, l’hem d’aprofitar de manera que el setge descarat
que han posat a la democràcia, i amb ella i d’una forma especial a Catalunya,
es trenqui i ens arribi la llibertat i la democràcia veritable. Aquest és el
repte que tenen els nois i noies que arriben a l’edat de decidir.
