LA DIVERSITAT

LA DIVERSITAT

Claude Levi-Strauss a ‘Raça i Història’, escriu:

“L’actitud més antiga, … que tendeix a reaparèixer en cadascun de nosaltres quan ens trobem dins una situació inesperada, consisteix a repudiar purament i simplement les formes culturals: morals, religioses, socials, estètiques, que són més allunyades d’aquelles amb les quals ens identifiquem”.

Pensant-nos preservar les nostres essències seculars, de fet, no tan sols desaprofitem l’avinentesa per enriquir-nos culturalment sinó que excavem trinxeres insalvables que impossibiliten el diàleg civilitzat i civilitzador, i que més tard o més d’hora ens duran als enfrontaments i a la violència.   

És aquesta l’herència que volem deixar als nostres néts? I ja no dic a les generacions futures perquè això sembla força llunyà.

La nostra societat ha de créixer en sentit de llibertat, de democràcia, d’apertura a tot, per obrir els braços a qui sigui que se’ns acosta. Només la comprensió de tot el que l’altre considera que són els seus valors –sense que haguem de renunciar als nostres- farà que neixi l’amistat entre els interlocutors. Quan s’és amic d’algú les diferències no compten, perquè l’amistat, com l’amor, està per damunt d’elles. I de l’amistat, com de l’amor, en neix la bona convivència, l’harmonia, la pau.