POHIBICIONS

PROHIBICIONS

Estan permeses les lluites de galls o de gossos? Estan autoritzades les persones nudistes a passejar-se sense roba pels carrers i les places de pobles, viles i ciutats, o no ho estan? Els tranuitadors a fer soroll insuportable de nit?

Quan una prohibició és senyal de tirania i quan ho és de llibertat? Quan de respecte per la majoria i quan de supressió de tabús, de supersticions i de tradicions insostenibles per cruels?

El nostre poble ha assimilat múltiples tradicions procedents d’altres llocs –conseqüència d’estar en un indret de pas-, les quals s’han convertit al llarg dels anys o dels segles en tradicions pròpies. Moltes amb el temps es poden haver configurat com a autèntics béns culturals i cívics, és a dir promotors de l’ambient cultural i moral de la societat, -cas dels castells humans o de la sardana- però d’altres, que durant força temps poden haver estar considerades bones i haver gaudit de molta acceptació, després han deixat de correspondre´s amb l’evolució moral de la gent. És palès que aquestes darreres no poden continuar.

La prohibició té sentit quan es fa pel bé de les persones –no robar, no matar, etc- però, amb la  nova consciència ecològica –en definitiva, còsmica-, també quan intenta de respectar les plantes, els animals, l’entorn i el món sencer.

Pot la diversió d’un quants, i el benefici econòmic d’alguns, atemptar contra una exigència moral, encara que hagi estat adquirida recentment i trenqui amb tradicions o costums arrelats?