FA MÉS DE DOS MIL ANYS

FA MÉS DE DOS MIL ANYS

Plató, el primer feminista de la història, volia que les dones tinguessin els mateixos drets que els homes, de manera que poguessin arribar a formar part del cos de guardians de la ciutat, que havia de constituir el nivell més alt de la societat, i també que poguessin assolir la posició sobirana, la de governant.

Proposava que rebessin la mateixa educació que els homes, basada en la música i la gimnàstica. Com sabem, gimnàstica procedeix de ‘gymnós’, que vol dir nu, despullat. Els gimnastes practicaven els seus exercicis nus, en públic, i el mateix volia que fessin les dones.

Els qui excel.lissin i arribessin a guardians haurien de viure en comunitat mixta, sense propietat privada, perquè la ciutat els mantindria. Només podrien mantenir relacions sexuals per a procrear, i els acoblaments es farien en determinats moments fixats pels magistrats màxims i mai amb la parella que els guardians elegissin. Es farien uns sorteigs i cada home s’hauria d’unir amb la dona que li toqués, i, com és lògic, cada dona amb l’home que sortís també designat segons el sorteig. Cada any es faria el mateix cerimonial i es vetllaria perquè les parelles no es repetissin.

Els fills i filles que en nasquessin serien sostrets a la cura dels pares i dependrien de la ciutat, que els pujaria i educaria.. Els pares no podrien conèixer els fills ni els fills els pares. Per tant, tots els guardians anomenarien pare les persones que fossin més grans que ells, i fill totes les persones més joves que ells.

Si algun nen o nena no reunia les condicions físiques adequades, seria eliminat.

En el nostre temps veure dones ocupant càrrecs de govern no és cap novetat.

Tampoc no ho és trobar dones quasi nues o nues del tot a les platges.

La pràctica del canvi de parella, moltes vegades per sorteig, és un entreteniment per a molts i moltes. I el matrimoni per conveniència  és una realitat en moltíssimes cultures. I no són una forma d’acoblament variat les unions, amb cerimònia nupcial o no, de tantes parelles que es fan i es desfan? Podem assegurar que tots aquests adults saben qui són els seus fills, i quants nens coneixen els seus pares?  

Els infants que es vol eliminar per defectuosos no cal esperar que neixin, amb l’avortament n’hi ha prou.  

Existeix alguna altra semblança entre les propostes de Plató i el que vivim ara?

Fins fa ben poc els homes i les dones que es retiraven a un convent catòlic consideraven que escollien un estil de vida molt superior al de les altres persones. Elegint no casar-se, fent vot d’obediència al seu superiror i de pobresa, i vivint la comunitat de béns, venien a constituir l’elit espiritual de la societat. També puc esmentar els qui no viuen en comunitat però que no es casen i obeeixen els seus superiors a l’Església, de manera que poden arribar a dirigir-la tota. Són els seus guardians. 

Tanmateix, la quantitat de religiosos i religioses que han tingut relacions sexuals demostra que la previsió de Plató de fer que els guardians no observessin una abstinència sexual perfecta era força assenyada.

Les propostes de Plató han estat fortament atacades però hem de reconèìxer que la nostra societat presenta molts punts de contacte amb elles.

Penso que queda ben clar que mai no podem condemnar res, si no volem caure en la hipocresia més cínica, la de jutjar i condemnar els altres, tot fent nosaltres més o menys el mateix que ells. Ens hem d’acostar al pensament i les paraules dels altres, per oposats que siguin als nostres pensaments, acollir-los amb amor, meditar-los en profunditat, i si al final de la nostra reflexió veiem que no els podem compartir, en part o en tot, haurà de ser després d’haver comprovat d’una manera fefaent la raó del nostre rebuig, que no pot derivar d’una simple obediènca a normes que ens hagin imposat, sinó d’haver trobat amb el nostre raonament l’arrel veritable d’allò que considerem bo. Pensant, tot i així, que podem haver-nos equivocat.