COSTUMS

COSTUMS

Entre el 23 i el 26 de març de 1766, a Madrid es va produir un avalot que va fer que el rei Carles III destituís el ministre Squillace. Aquests fets són coneguts com el motí de Squillace.

Foren diverses les causes que el van originar, però  la que més es recorda és la prohibició que el ministre va fer de l’ús de capa llarga i capell xamberg. En una pintura de Goya veiem dues noies en un banc, assegudes, i darrere d’elles dos homes, drets, dels que gairebé només hom albira els ulls, tan tapats queden per les dues peces esmentades. Eren els ‘embozados’. Els amotinats van guanyar i Squillace va haver de plegar.

Dos-cents anys més tard, a les nostres platges estava prohibit que les dones es banyessin amb vestits de bany de dues peces. L’arribada d’estrangeres va fer que les dones del país comencessin a imitar-les, i a la fi aquests vestits de bany van ser tolerats. A tot arreu menys a una piscina de Saragossa. La noia que hi apareixia amb un dos peces era expulsada immediatament. Fins que un dia un grup de noies es van treure de cop la roba i van quedar lluint  vestits de bany de dues peces. Els vigilants s’hi van voler enfrontar i la resta de dones, que duien el vestit de bany  reglamentari, s’hi van oposar fermament, defensant les joves . Diuen que  fins i tot una dona gran es va tallar el tros del mig del seu banyador, per quedar amb dues peces. No sé d’on treuria les tisores. El fet és que la direcció de la piscina va haver de fer marxa enrere i des de llavors els ‘bikinis’ no van topar amb cap més oposició pública. Un periodista va qualificar aquells fets com ‘l’antimotí d’Squillace’. El primer, perquè els homes volien anar ben tapats, i el segon perquè les noies volien anar ben destapades.

Ara ens tornem a trobar amb gent que vol anar amagada sota la roba, de dalt a baix. Són les musulmanes que porten burka. Què cal fer?

Als ulls del ministre Squillace els embozados representaven un perill, i és evident que si ho eren de debò, calia prohibir tal vestimenta. El dues peces era un perill moral per a les persones que s’esveraven així que veien un trosset de carn femenina de la que normalment es duia oculta. I com a sota d’unes calces i un sostenidor no s’hi pot amagar cap arma, si més no de destrucció massiva, va acabar per imposar-se. Només era un costum que n’eliminava un altre.

És un perill el burka? Si veritablement no ho és, que vagin com vulguin. Com vulguin elles, és clar, i no els seus marits, o els seus germans, o els seus avis. Perquè aquí ens trobem amb la primera cosa que hem de fer. I és ensenyar als qui arriben quina és la nostra cultura, basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Tots els seus costums seran acceptats si respecten aquests tres fonaments de l’Occident modern.

Si el burka  representés un  perill real, i això ho han determinar els polítics, ben assessorats i sense caure en el vici de cercar vots on sigui, s’ha de prohibir. I no  s’hi val al.legar fets culturals, o religiosos, o costums ancestrals. També ho és la mutilació genital de les nenes i tots hi estem en contra.