FIDELITAT

FIDELITAT

El diccionari defineix la fidelitat com a “condició de fidel”, i fidel com el qui “no manca a la fe promesa, a allò a què s’ha compromès envers algú; constant en afecció o lleialtat envers aquella persona amb qui hom té un lligam d’amor, de gratitud, d’honor”.

Aquesta definició només contempla la fidelitat entre les persones i penso que cal anar més enllà d’elles, sobretot més enllà de les promeses, dels compromisos o dels lligams, siguin d’amor, de gratitud, del que siguin. Per això els juristes  diuen que les obligacions duren mentre les circumstàncies inicials, que van fer néixer el compromis, la promesa, etc, no canviïn.

Per quedar-me de moment amb les persones, veig que aquesta fidelitat es fixa en el passat i el converteix en immòbil, en simple pedra. No és flexible, no és vida. De fet hi va en contra, la priva de llibertat. El concepte de fidelitat és actiu, viu, és una virtut companya de la llibertat. L’exemple més clar el tenim en les parelles que es desfan. Sigui quina sigui la raó del trencament, sempre el podrem atribuir al desenamorament, d’un o de tots dos. Allò que els va unir ha desaparegut. Però també hem de pensar que en algun moment de la seva relació, si més no al començament, hi hagué il.lusió, joia, fins i tot algun grau de felicitat. Per poc que durés, és un valor que les persones han de conservar en el record. Aquesta és la vertadera fidelitat, la fidelitat a la vida en els seus moments agradables. En lloc de fer eternes les hores de destret, en lloc de viure de rancúnies, el que omple la vida de debò és saber eternitzar els instants de gaudi, d’alegria. Quan se sap encarar la vida pendent de cada cosa positiva que arriba, fent-la perdurar en el cor, la vida es va convertint en una successió de moments memorables, que s’enllacen entre si, tot i que entremig es produeixin fets dolorosos. La capacitat d’arrelar-se en els joiosos dóna força per superar aquells.     

El mateix es pot dir de la fidelitat  per gratitud, per promeses, per honor, per qualsevol raó. És fidelitat recordar l’acte generós de què es va ser objecte quan se’n tenia necesitat, i això ajudarà a ser també generós amb altres que ho necessitin. És fidelitat, sens dubte, complir el que es va prometre, i aquí afegiré que el fet simplement material de fer-ho i no recordar més per què es va fer aquella promesa és una fidelitat de molt baix nivell. Una fidelitat autèntica, en aquest cas, és recordar amb  afecte la persona i el fet que van ser causa de la promesa.     

El concepte de fidelitat, però, és més ampli, va unit a la vida, és a dir, a la llibertat. No és tant recordatori de fets passats com projecció cap al futur.

Fidelitat als fills, assegurant-los un futur de llibertat, de justícia i de pau. De fraternitat. D’igualtat.

Fidelitat al llegat positiu rebut dels avantpassats,  bé que actualitzant-lo per poder transmetre’l d’acord amb les necessitats actuals i, especialment, futures. És sens dubte la forma millor de ser-li fidel.

Fidelitat als amics, antics i nous. Fidelitat als seus actes agradables, i fidelitat als  que no ho són tant, corrent a oblidar-los.

Fidelitat als enemics, no odiant-los sinó compadint-los.

Fidelitat al món, estatge de la humanitat.

Fidelitat a la cultura que ens ha conformat, que ens ha fet com som.

Fidelitat al  país, que ens ha donat el que tenim. 

Fidelitat a nosaltres mateixos, obrint-nos a tot el que ens aporti més amor, més llibertat, més gaudi de la vida.

Fidelitat al sentit autèntic de la fidelitat.

LLIBERTAT

LLIBERTAT

La llibertat és l’equivalent de l’amor, perquè sense amor no existeix la llibertat. Són les dues cares d’una mateixa moneda. I llibertat i amor són el fonament de la saviesa. No la saviesa dels molts llibres, llegits o escrits, ni de les poesies excelses, de les obres d’art plàstic sublims, de les invencions meravelloses. És la saviesa veritable, total, la del dia a dia. És la saviesa que fa que tant el coneixedor de moltes coses com l’ignorant puguin viure feliços, o alegres, o simplement en pau, amb si mateixos o amb els altres.

La llibertat és la característica humana essencial, la que veritablement ens separa dels animals. Perquè els animals tenen cert grau de coneixement i d’estimació, però no són lliures. L’evolució els fa canviar al llarg del temps, però l’evolució és una força que els sobrepassa, que no depèn de la seva voluntat. En canvi, els humans podem guiar la nostra evolució, i de retruc la de les altres espècies i del món sencer, en bé o en mal. Som lliures, la llibertat és la nostra essència. En el món, llibertat i humanitat són la mateixa cosa, i per això fins i tot podem renunciar a la llibertat i esdevenir esclaus. Posseim la trista facultat de poder renunciar a la nostra humanitat.  

Abdicar de la llibertat personal és un suïcidi de l’esperit, encara que el cos continuï movent-se i fent coses, que poden ser importants però que sempre seran buides. Sense la llibertat, el cervell ha quedat desproveït de la seva funció més noble, la que converteix el simple animal que som en un esperit.

La llibertat s’ha d’expressar en tot el que fem, sobretot en la relació amb els altres. Ens hem de casar lliurement, tenir fills lliurement, establir amistats lliurement, fer progressar el nostre entorn lliurement, consolidar el nostre país lliurement. Si en alguna d’aquestes realitats se’ns imposa alguna restricció que ens privi de llibertat, s’està atemptant contra la nostra essència, contra la nostra condició de persones.   

Aquests dies rebo tot d’informació sobre els mals que Catalunya ha de patir a conseqüència de la seva dependència d’Espanya. I jo en demano: si Espanya ens tractés bé, si no ens explotés, si protegís la nostra cultura i la nostra llengua, ja en tindríem prou? No seríem com el gos que llepa la mà de l’amo que li dóna pa?

No som gossos, no som animals, som persones que reivindiquem la plenitud de la nostra condició. Que a alguns que desconeixen què és allò que els constitueix com a humans la informació esmentada els ajudi a reflexionar, pot ser bo. Però per damunt de tot cal fer pedagogia humanística, cal que tots entenguem que és per coherència amb el nostre ésser fonamental  que volem la independència del nostre país.

No hi ha llibertat personal sense llibertat col.lectiva, ni llibertat col.lectiva sense llibertat personal. Les dues realitats són interdependents. Per la nostra llibertat individual, hem d’aconseguir la llibertat col.lectiva de Catalunya. Perquè la llibertat de Catalunya ens assegurarà la pròpia llibertat. La nostra condició humana plena.