LLIBERTAT

LLIBERTAT

La llibertat és l’equivalent de l’amor, perquè sense amor no existeix la llibertat. Són les dues cares d’una mateixa moneda. I llibertat i amor són el fonament de la saviesa. No la saviesa dels molts llibres, llegits o escrits, ni de les poesies excelses, de les obres d’art plàstic sublims, de les invencions meravelloses. És la saviesa veritable, total, la del dia a dia. És la saviesa que fa que tant el coneixedor de moltes coses com l’ignorant puguin viure feliços, o alegres, o simplement en pau, amb si mateixos o amb els altres.

La llibertat és la característica humana essencial, la que veritablement ens separa dels animals. Perquè els animals tenen cert grau de coneixement i d’estimació, però no són lliures. L’evolució els fa canviar al llarg del temps, però l’evolució és una força que els sobrepassa, que no depèn de la seva voluntat. En canvi, els humans podem guiar la nostra evolució, i de retruc la de les altres espècies i del món sencer, en bé o en mal. Som lliures, la llibertat és la nostra essència. En el món, llibertat i humanitat són la mateixa cosa, i per això fins i tot podem renunciar a la llibertat i esdevenir esclaus. Posseim la trista facultat de poder renunciar a la nostra humanitat.  

Abdicar de la llibertat personal és un suïcidi de l’esperit, encara que el cos continuï movent-se i fent coses, que poden ser importants però que sempre seran buides. Sense la llibertat, el cervell ha quedat desproveït de la seva funció més noble, la que converteix el simple animal que som en un esperit.

La llibertat s’ha d’expressar en tot el que fem, sobretot en la relació amb els altres. Ens hem de casar lliurement, tenir fills lliurement, establir amistats lliurement, fer progressar el nostre entorn lliurement, consolidar el nostre país lliurement. Si en alguna d’aquestes realitats se’ns imposa alguna restricció que ens privi de llibertat, s’està atemptant contra la nostra essència, contra la nostra condició de persones.   

Aquests dies rebo tot d’informació sobre els mals que Catalunya ha de patir a conseqüència de la seva dependència d’Espanya. I jo en demano: si Espanya ens tractés bé, si no ens explotés, si protegís la nostra cultura i la nostra llengua, ja en tindríem prou? No seríem com el gos que llepa la mà de l’amo que li dóna pa?

No som gossos, no som animals, som persones que reivindiquem la plenitud de la nostra condició. Que a alguns que desconeixen què és allò que els constitueix com a humans la informació esmentada els ajudi a reflexionar, pot ser bo. Però per damunt de tot cal fer pedagogia humanística, cal que tots entenguem que és per coherència amb el nostre ésser fonamental  que volem la independència del nostre país.

No hi ha llibertat personal sense llibertat col.lectiva, ni llibertat col.lectiva sense llibertat personal. Les dues realitats són interdependents. Per la nostra llibertat individual, hem d’aconseguir la llibertat col.lectiva de Catalunya. Perquè la llibertat de Catalunya ens assegurarà la pròpia llibertat. La nostra condició humana plena.