EL SILENCI I L'INFINIT

EL SILENCI I L’INFINIT

El filòsof Comte-Sponville ens invita a contemplar força estona l’estelada una nit serena, en què res no l’enteli.

Mirar els estels i deixar-se penetrar del seu silenci.

Amarar-se de silenci i viure l’infinit.

Una experiència colpidora, que pot ser el començament d’altres de semblants però quotidianes.

No cal aïllar-se sota el cel de la nit. A ple dia, en el prat, al bosc, trobarem també el silenci que ens permet viure l’infinit.

Més encara:

Podem viure el silenci entre la gent, a la ciutat sorollosa. Només cal identificar-se amb cada persona, mirar-la amb amor com mirem l’avetosa fosca, el prat rialler, el torrent enjogassat, la muntanya ardida.

 Les veus, els crits, les rialles, les discussions, els brogit eixordador, no són diferents dels cants dels ocells, del bramul dels cérvols, del zumzeig dels insectes, de l’oreig i del tro. Tot és senyal de vida, o de Natura.