UNIÓ

UNIÓ

“El poder sorgeix d’entre els homes quan actuen units i desapareix quan es dispersen”.

Són paraules de Hanna Arendt que ens inviten a una reflexió profunda, tot i que sigui breu.

No existeix poder real i legítim mentre els homes no s’han unit per actuar. I com s’uneixen? Perquè algú els ho imposa per la força? Això no és unió sinó subjecció, atemptat contra la llibertat de les persones.

Quan els homes i les dones sentim una necessitat col.lectiva, o una il.lusió per la qual paga la pena d’actuar, si apareix algú treballador, intel.ligent i honest que sap recollir l’anhel de tots i el presenta de forma pacífica i engrescadora, galvanitza l’entusiasme general i s’origina un moviment que porta a aconseguir que sigui una realitat allò que tots desitjàvem. Llavors no es pot dir que anem darrere un líder sinó que l’hem creat. Ell simplement  dóna concreció explícita al que tots volem i orienta cap el camí que ens cal seguir per tenir èxit, però no impulsat pel seu sol pensament sinó en estret contacte i comunicació amb els ciutadans. Penso que això és el que va passar a l’Índia amb Gandhi i a Nord-amèrica amb Luther King.

En els grups, petits o grans, on ens moguem, una acció prioritària hauria de ser sensibilitzar-nos que el poble ha de participar de debò activament i efectiva en la construcció de la democràcia i en les tasques de govern i  establir lligams amb tots els altres grups existents, de la mena que siguin (però no polítics), per crear un estat d’opinió general que arrossegui tothom. El dia que una gran majoria de la societat estigui sensibilitzada sobre la necessitat d’assolir una democràcia real, segurament sorgirà d’entre ella la persona adequada que sabrà conduir tota la força acumulada vers l’objectiu desitjat per tots.