ESTIMAR ALLÒ QUE ÉS SINGULAR

El filòsof francès Luc Ferry afirma que els vells servim per a “ampliar la perspectiva, estimar allò que és singular i viure a vegades l’abolició del temps que la seva presència ens ofereix.”

Què és singular? Penso que és allò que cada instant ens ofereix: els successius rostres de les persones que ens rodegen, que trobem pel carrer, pels hotels o restaurants, pels pobles, pels camins de la muntanya…; els arbres, les fulles dels arbres, les fulles del terra, siguin les que l’encatifen a la tardor, siguin les que cauen  a l’estiu per manca d’aigua…; qualsevol cosa, o fet, que ens vagi apareixent al llarg de cada minut. Esguardat tot amb amor, amb sol.licitud, cada cosa ens meravellarà i tindrà dins nostre unes ressonàncies que perduraran, encara que ens semblin fugisseres perquè desapareixen tot seguit, substituïdes per les que arriben als nostres sentits immediatament. Però viscudes amb intensitat, amb delit, són essències d’eternitat, ens fan tastar l’eternitat. La nostra vida esdevé un caminar constant per l’eternitat. De fet, abolim el temps.

És resultat això de la nostra llarga experiència, que ens ensenya, o pot haver-nos ensenyat, a valorar els homes, la vida, el món, tot, no per apropiarnos-ho sinó per estimar-ho? És possible, i paga la pena no desaprofitar aquesta específica qualitat nostra, que transformarà, si volem, l’etapa final i culminant de la nostra vida, tingui la durada que tingui, curta o llarga. Ens proporcionarà la felicitat, si no n’hem gaudit i l’augmentarà, si ja la posseïm. Perquè la felicitat va unida a la plenitud de l’amor, que tendeix a l’infinit, i l’infinit no s’esgota mai.