IL.LUSIÓ I VOLUNTAT

IL.LUSIÓ I VOLUNTAT

Ens imaginem, potser, que si Catalunya es declarés independent hi hauria països dels anomenats ‘importants’, que correrien a reconèxer-nos? El que pensés això és que ignora la historia de Catalunya o l’ha oblidada.

El 1640 el Rei de França va animar els catalans a proclamar-se república, i després, inviable la república, ell mateix va esdevenir Comte de Barcelona. Després d’anys de lluita i vexats els catalans tant pels espanyols com  pels francesos, van  decidir fer la pau amb Felip IV d’Espanya però França es va quedar amb el Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i mitja Cerdanya.

Anys després l’Arxiduc Leopold d’Àustria va incitar els catalans a donar suport a la seva pretensió al tron  español. Holandesos i anglesos estaven al seu costat, contra França i el pretendent francés Felip V. Però com Leopold fou elegit Emperador d’Àustria, Holanda i Anglaterra, per allò de l’equilibri entre les potències europees, van abandonar la causa austriacista. L’Axiduc també es va retirar de la competició i nosaltres vam quedar a mans d’espanyols i francesos.

És diferent la situación actual? Ara no es tracta d’equilibri de poder sinó d’economia, que potser en el fons ve a ser la mateixa cosa.

Fa pocs dies parlàvem amb uns amics alemanys i els vam preguntar si en el cas que Catalunya es proclamés independent Alemanya ho aprovaria. “N0!”, va ser la resposta. “Per què”?, vam demanar. I ells van contestar: “Ens ha costat un dineral i un gran esforç aconseguir que l’antiga Alemanya de l’Est es posés al nostre nivell i no estem disposats a fer més sacrificis per ningú”. Vam insistir: “Diuen els entesos que Catalunya seria la quarta potencia econòmica d’Europa. No ens hauríeu de pagar res i contribuiríem al fons comú, perquè no sofriríem la sagnia que ens imposa Espanya”. “I què?” digueren. I la seva conclusió final va ser: “Llavors la situación d’Espanya seria de fallida total. Allò que rebéssim de vosaltres deixaria d’abonar-ho Espanya”.

Els resultats electorals que està obtenint Àngela Merkel demostren ben clarament que el pensament dels nostres amics és compartit per la majoria dels seus compatriotes. No volen pagar més. Fins i tot la remota possibilitat d’haver de fer-ho els esparvera.

Estem sols, com ho estaba Irlanda el 1921. Però ells van lluitar i es van imposar a la imperial Anglaterra que havia sortit victoriosa de la Primera Guerra mundial.

Ara les circumstàncies són  diferents i no cal recórrer a les armes físiques. Eslovàquia es va separar de Txèquia i la UE s’hi oposava. Per raons econòmiques, naturalment. Les grans multinacionals tremolaven. Elles necessiten grans mercats, és a dir, grans estats regits per un sol govern al que puguin imposar la seva voluntat, estats que siguin proveïts des d’una sola gran fàbrica per a tot el Continent. Però els eslovacs van tirar pel dret. Són independents. 

El que cal és il.lusió, voluntat indefallent, esforç constant, intel.ligència i valentia. Estem disposats a actuar així? Ens hi va l’existència com a poble i com a persones lliures.